Avui publique l’Heraldo un article de José Miguel Gràcia, nascut a la Codonyera, i per tant, nascut a l’Aragó, i president de la Associació Cultural del Matarranya. En l’article fa una repassada a les postures polítiques dels partits aragonesos, alguns dels cuals tenen postures diferents en altres Comunitats Autónomes. A l’Heraldo, per suposat, l’article surt en castellà, i el mateix Gràcia diu que al Periódico de Aragón no l’han volgut publicar. La versió en català es pot trobar al blog Lo finestró del Gràcia.

El PSOE aragonès o el senyor President mitjançant la Conselleria de Cultura, han donat a conèixer un esborrany d’un projecte d’una moderada Llei de Llengües, en la qual, ni s’estableix la cooficialitat del català i l’aragonès, ni l’obligatorietat del seu ensenyament als seus respectius territoris. És una llei de drets i no d’obligacions, es diu, tot i així es qualifiquen com a pròpies les dues llengües. El PP, oblidant-se del mandat estatutari, del seu vot favorable a la Llei de Patrimoni i de l’article 3r de la Constitució Espanyola, reacciona amb virulència declarant que la Llei no és necessària, no important-li els drets dels seus parlants ni el patrimoni lingüístic d’Aragó. I el PAR, partit de Govern? Què hi fa?: als oblits i incompliments del PP, afegeix, sense cap mirament, un agosarat activisme en contra del projecte de Llei. Militants del partit creen una plataforma contra el català, juntament amb una associació de pseudolingüistes, de la qual alguns són també dirigents, amb la que reinventen la història menyspreant qualsevol criteri científic, acusen del que faci falta als seus oponents i judicialitzen la lingüística a través de querelles criminals. “Curiosament”, la COPE enalteix i promociona l’operació. Finalment, la posició de la CHA és ben clara: admetria el projecte del PSOE si inclogués la cooficialitat del català i l’aragonès. Associacions culturals, com la que jo tinc l’honor de presidir, defensem la cooficialitat en un Aragó trilingüe, amb tots els seus matisos i singularitats i com a patrimoni cultural de tots. Malgrat això o per això, alguns ens qualifiquen d’activistes agitadors, venuts a l’or forà. La dreta integrista reivindica el bilingüisme i la cooficialitat a Catalunya, València, Galícia i Euskadi. A qui defensa el mateix per l’Aragó, se l’exclou per revolucionari. Algú ho entén tot això?

Nos explica hoy el Periódico de Aragón en su confidencial que el dossier de prensa de “El Ángel Exterminador”, coproducción catalano-aragonesa, está redactado en catalán. La obra, que viene del Festival Grec de Barcelona, es una revisión de la película de Luis Buñuel. El hecho, del todo punto anecdótico, no hubiera pasado de allí sino fuera por el tono de acritud que desprende el artículo sin firmar del Periódico:

No es muy adecuado que la compañía entregue el dosier en catalán.

Y aún así, no pasaría nada, porque sólo sería un capítulo más de la catalanofobia de un sector importante de la sociedad aragonesa. Si el dossier hubiera estado en inglés no hubiera merecido un confidencial, seguro. Pero claro, la anécdota, y la corroboración del hecho catalonófobico (sorprendente en un periódico del grupo Zeta), no hubiera pasado de una curiosidad sino hubiera sido porque la viñeta de hoy de El Períódico de Aragón no ha sido traducida y aparece en un perfecto catalán barceloní.

“No aconsegueixo desfer-me de la meva agenda“

Es lo que tiene ver la paja en el ojo ajeno y no ver la viga en el propio, un mal común en nuestros días, y sobre todo, en según quienes. En fin, cosas de esta sociedad aragonesa tan estupenda que nos ha tocado vivir.

I amb molt de gust. I m’agrada parlar català amb gent de Fraga, Tamarit, Pena-Roja, Calaceit o Vall de Roures. Fins i tot, m’agrada parlar català amb gent de Benavarri o Bonansa. Encara que algú de Bonansa només sembli que sap parlar català si va una mica cap a l’Est. Jo parlo català. I vull que d’una vegada s’aprovi una llei de llengües al meu país. Vull que el que vulgui parlar en català, ho pugui fer. I el que vulgui fer-ho en aragonés, tampoc tingui problemes. Vull que la majoria d’aragonesos, els que parlen castellà, puguin, si volen, entendre, aprendre i comprendre les altres llengües que es parlen a l’Aragó.

Això és el que vull. Avui. Avui, ahir, i demà. Perquè crec que encara que la llei de llengües arribi a bon port, un bon grapat d’aragonesos mai entendran, ni comprendran ni tan sols voldran entendre, ja no la llengua que parlen altres aragonesos, fins i tot, no entendran que siguin aragonesos parlant català, o parlant aragonés. Fins i tot, no entendran que vulguin parlar la llengua dels seus pares, dels seus avis, dels seus besavis. No entendran que ni en aquesta, ni en cap altra llei de llengües se’ls obliga a aprendre català ni aragonés, tan sols és una eina de protecció contra la desaparició d’un patrimoni cultural.

Jo parlo català, i els que avui es manifestaran a Zaragoza no. No parlen català, però tampoc aragonés, ni res mes que no sigui el seu benamat castellà, tan meu com d’ells. A ells no els agrada que es parli català. De fet, són els mateixos als qui no agrade que es parli, i molt menys, que es pensi.

Jo parlo català, i a l’Aragó es parla català.

Etiquetas:

Estic anant ara mateix cap a Mequinensa. Un grup de teatre de Terrassa fa un muntatge sobre textos de Jesus Moncada. Avui és l’estrena al poble de l’autor. M’agrada anar-hi. Peró no m’agrada com m’han enviat. “És un compromís” m’han dit. “Crec que és en catalá, ja ho traduïrem”, m’han dit. “Entrevista a qui puguis, l’autor, el director, algú del Ajuntament”, m’han dit. És a dir. Ni tan sols els intressa. No tenen ni idea de qui va ser Moncada. No m’han preparat per parlar amb els morts. Fan dos graus sota zero. Fa fred. Suposo que ni la escalfor humida dels textos sobre l’aigua d’en Moncada em treurà la fredor que em produeix la incultura desitjada d’alguns.

Por César Vidal en Libertad Digital. Y sus diálogos.

P. ¿Se puede considerar que valenciano, balear y catalán forman parte del mismo sistema lingüístico sin ser sospechoso de ser un pancatalanista ni un antiespañol?

R. Depende de lo que entienda por sistema lingüístico, claro. Desde luego, en la Edad Media los que hablaban esas lenguas consideraban que eran diferentes y que necesitaban la traducción de unas a otras. Es lógico porque el catalán es un dialecto del provenzal mientras que el valenciano y el balear son lenguas romances de raíces previas a la invasión islámica.

Huelga decir que César Vidal no es filólogo. Aunque dice que sabe no se cuantísimos idiomas. Entre ellos, el andaluz, el extremeño, el murciano, el manchego, el argentino, el uruguayo, el riojano, el ribereño…

….

P. Al ser un Estado un ente donde el primer objetivo es conseguir el bienestar de los ciudadanos, ¿por qué no aceptan las nacionalidades y el derecho a autodeterminación? No es me sienta ligada a ninguna nacionalidad, sólo pienso que si ellos se sentirían mejor en un Estado independiente, ¿por qué no asumirlo?

R. Fundamentalmente porque es un disparate. El único derecho de autodeterminación contemplado en el derecho internacional es el de antiguos territorios coloniales a los que se les concede la posibilidad de acceder a la independencia. ¿A usted le parece que Cataluña o las Vascongadas son una colonia?

Cataluña y las Vascongadas (sic), no lo sé, aunque si lo dice el filólogo, será, pero Aragón, por supuesto.

El Partido Popular español en Huesca difundió ayer “su intención” de denunciar al grupo turolense “Los Draps ” y a diversas instituciones por apoyarles, al considerar que los ganadores del último premio Aragón Musical a canción en lengua minoritaria aragonesa . La única actitud antidemocrática es la del propio PP por tratar de hacer electoralismo censurando opiniones y atacando a asociaciones como Aragón Musical que sólo trata de apoyar la creación musical del país.

Recuerda el comunicado de Antonio Torres, del PP-Huesca a los comunicados que durante años ha sufrido el grupo vasco Soziedad Alkoholika y que obligaron a la suspensión de decenas de conciertos por el miedo de algunos ayuntamientos a contratarles. Después, la Audiencia Nacional absolvió a S.A. por considerar que sus letras no violaban ninguna ley. Ahora el PP-Huesca trata de hacer lo mismo con un grupo cuyo fin es dignificar una lengua, el catalán, y una tierra, el Matarranya, olvidadas en general por la mayoría de los aragoneses, y por la práctica totalidad de las instituciones nacionales.

Conste desde aquí el apoyo de este blog a Los Draps y a los Premios Aragón Musical. I per suposat a la estimada llengua en que canten Los Draps. No mos fareu callar.

….

Hace un año: Las Cortes de Cádiz y el PP
Hace dos años: Curiosa forma de entender el mundo
Hace tres años: No al terrorismo islamista

Etiquetas: